El cor de Catalunya

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 30 municipis, i inclou una part de la comarca natural del Lluçanès, així com un municipi de la de l'Alta Segarra, o Segarra calafina. No s'ha de confondre amb el municipi de Bages de Rosselló. El 15 d'abril del 2015, 5 municipis van deixar de formar part del Bages i es van unir a la comarca del Moianès.

L'assaig de divisió territorial, de la Generalitat, del 1936 inclogué en la demarcació del Bages els trenta municipis següents: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Marganell (o Santa Cecília de Montserrat), Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navas, Rajadell, Rocafort i el Pont de Vilomara, Sallent, , Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages. Santpedor, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Súria i Talamanca. Canviant Cardona per Granera, són els mateixos que formen el partit o districte judicial de Manresa, adscrit a l'audiència territorial i a la província civil de Barcelona.

Gairebé tots els municipis esmentats comprenen diverses entitats menors de població. Que no són pas sempre uns simples apèndixs o ravals del nucli principal, sinó que es presenten sovint amb personalitat pròpia ben destacada, amb les credencials d'uns antecedents històrics remarcables o amb la categoria que el desenvolupament social, industrial i urbà o una situació privilegiada modernament als ha atorgat. En aquest capítol caldria ressenyar les antigues quadres civils i les nombroses parròquies encara subsistents i els barris industrials o les colònies de vora riu. Els municipis del Bages compten el 2012 amb 74 parròquies: dues de pertanyents a l'arquebisbat de Barcelona, dotze al bisbat de Solsona i totes les altres al bisbat de Vic. El que no vol dir que totes disposin de rector cadascuna, ni de bon tros. Les colònies o poblats fabrils establerts a la comarca als anys 1980-90 eren en nombre de 22; onze a la vora del Llobregat, vuit a la del Cardener i tres a la riera de Calders. El 15 d'abril del 2015, amb l'aprovació de la Generalitat de Catalunya i dels alcaldes dels municipis següents, Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Calders i Monistrol de Calders van deixar de formar part del Bages per unir-se a la comarca del Moianès.


Montserrat

Geografia

Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb el Moianès i amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i a l'oest amb el Solsonès. La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el sector de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Una indústria molt diversificada, i antigament de predomini tèxtil, aprofita la força motriu del Llobregat i el Cardener, els dos rius que reguen la comarca. La comarca està situada al bell mig de Catalunya, equidistant dels Pirineus, de la costa, de les comarques gironines i lleidatanes, ocupa l'angle sud-est de la Depressió Central. La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani, però té molts elements submediterranis, principalment a les obagues i a les fondalades. El bosc d'alzines i/o roures (Quercus pubescens i Quercus x cerrioides) es creu que predominaria a la vegetació natural de la comarca, si bé només ocupa grans extensions a zones del Moianès i a la part alta de Montserrat i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment l'arbre més important és el pi blanc, molt resistent a la sequera i adaptat a viure en sòls pobres en nutrients, que sovint es troba associat a prats secs (joncedes, llistonars) i a matollars (brolles) de romaní i altres arbustos de fulla petita. La xarxa fluvial que travessa la comarca forma un eix arborescent format pels rius Llobregat i Cardener i les rieres de la Gavarresa, de Calders i de Rajadell. Aquest sistema fluvial ha configurat l'aspecte físic del Bages, però també l'humà, perquè la població s'ha instal·lat a les fons de les valls, a les carenes entre els rius i als altiplans. L'agricultura del Bages és essencialment de secà. Els cultius són mediterranis, cereals, vinya i olivera. La indústria tradicional era la tèxtil i cotonera. Posteriorment s'hi van instal·lar indústries mineres de sals potàssiques, metal·lúrgiques i químiques.

El Bages no pot entendre's sense el Llobregat i els seus afluents. Ells són els responsables de la conca d'erosió que s'ha format al pla de Bages i els que han permès una indústria molt activa en els darrers anys. Malgrat la relativa escassetat de precipitacions, el Bages disposa d'aigua gràcies als seus rius, que provenen de les serralades pirinenques. El Llobregat travessa el Bages de nord a sud, al llarg d'uns 40 km. Hi entra per Navàs i en surt per l'estret del Cairat, al peu de Montserrat. El riu fa poca història al seu pas pel Bages. Només hi destaquen els nombrosos meandres que formen el seu camí pel pla i alguns petits engorjats. La història li ve de les rescloses que, una rere altra, han estat construïdes al llarg del seu curs, per a aprofitar el màxim les seves aigües. El Llobregat té a les seves ribes Navàs, Balsareny, Sallent, Cabrianes, Navarcles, el Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i Monistrol de Montserrat. Per la dreta el Llobregat rep el Cardener, a més d'altres rieres i torrents, com les rieres del Mujal i de Marganell. Per l'esquerra hi desguassen les rieres de Merlès, just en el límit amb el Berguedà, la riera Gavarressa, la de Calders i la de Mura. La riera Gavarressa neix i recorre primer les terres del Lluçanès, per després travessar llargament el Bages. Té diversos afluents notables, com les rieres de Relat, d'Oló i Malrubí. La riera de Calders recull les aigües del sector meridional del Moianès.

El cardener

El Cardener fa una bona competència al Llobregat. Fins a la ciutat de Manresa és a la seva riba, a més de Cardona, Súria i Sant Joan de Vilatorrada. Desguassa al Llobregat uns 8 km al sud de Manresa. Rep per la dreta algunes rieres notables com la de Salo o de Matamargó, de Coaner, de Fals, de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola o de Corner. Per l'esquerra rep l'Aigua d'Ora i les rieres de Navel, d'Hortons, d'Argençola i de Vallverd. La riera de Rajadell és formada per la unió de diversos torrents dels vessants orientals de l'altiplà de Calaf. Els rius i rieres principals porten aigua tot l'any, encara que el règim hi és molt irregular. El Llobregat i el Cardener tenen un règim nivo-pluvial, amb un màxim de maig-juny. El cabal depèn sobretot de les pluges i, menys, de la fusió de la neu. Les inundacions hi són freqüents: foren importants el 1850, el 1907, el 1919, el 1940 i el 1982, entre altres. Els estralls són molt grans a causa de les nombroses rescloses establertes en els cursos d'aigua i dels canals, els habitatges, els molins i les fabriques construïts a les ribes. L'embassament de Sant Ponç al Cardener i el de la Baells al Llobregat regulen ara el cabal dels rius i eviten que es produeixin inundacions amb tanta freqüència.


Tradició Tèxtil

La comarca del Bages té una antiga tradició tèxtil, que arrenca ja amb els antics paraires, que filaven la llana de les ovelles, i amb l'ofici dels teixidors a mà, tant estès a Manresa, Sallent o Cardona. També va assolir importància la indústria sedera a Manresa durant el segle XVIII. Però, des de mitjan segle XIX, la indústria cotonera va desbancar les de la llana i la seda, i els nous telers mecànics van deixar antiquats els telers manuals. I és que la introducció d'aquella maquinària moderna que va iniciar l'era industrial a Catalunya, necessitava molta força per a moure-la. Per això van anar instal·lant-se les grans fàbriques a les ribes dels rius, aprofitant la força de l'aigua. des d'una resclosa, part de l'aigua era conduïda per un canal de mínim pendent, de forma que es formés un fort desnivell en relació amb el riu: l'aigua, al saltar, feia rodar les turbines, les quals movien un embarrat ple de rodes, que, amb unes corretges, accionaven els telers. Les conques del Ter i del Llobregat eren les zones més adequades per a instal·lar aquella puixant indústria tèxtil cotonera. El primer teler mecànic es va instal·lar a Sallent, l'any 1826. El riu Llobregat, des del seu curs alt, a la comarca del Berguedà, ja és aprofitat hidràulicament per grans fàbriques tèxtils. I continua per tot el Bages i fins pel Baix Llobregat. També s'estén a les ribes d'alguns dels seus afluents, sobretot del Cardener, del riu Calders i de la riera Gavarresa. Al costat de les fàbriques es construïen les colònies industrials com uns on vivien els treballadors, amb unes condicions laborals i socials molt difícils, depenent totalment de la fàbrica i de les necessitats de la producció. Si seguiu el curs del Llobregat, les distingireu de seguida: el riu, la carretera, la via de l'antic carrilet, la fàbrica, les fileres de cases dels treballadors, l'església, l'economat, el cafè i el centre recreatiu, la casa de l'empresari i la del director. Les fàbriques, amb les seves colònies, solien instal·lar-se separades del pobles. També l'explotació de les mines de sal i de potassa va comportar la instal·lació de colònies mineres, d'una fisonomia semblant a Cardona, a Súria i a Sallent. Tanmateix, va ser la indústria tèxtil —filatura i teixits— que va transformar totalment la comarca, la producció, la població, les formes de vida, de cap a cap del Llobregat.

fàbrica textil

Fes-nos un comentari

Informació